Els fabricants de l`or:

La crisi fa que l' alquimia ressorgeixi...

...la pols d'or ja es mou.

Road Alandalus.

.......

...

.

Més enllà de la pell:

Més enllà,

només queda l'absència

del que hi va haver.

Un infinit de desconeixements

s'amuntega i amaga les respostes.

......

...

.

El camí d' ira:

El camí d' ira que ens vau fer agafar

obre tortuós seves gargamelles i ens devora.

És el regne de la mentida i l' insult a la nostra essència.

Què voleu que fem amb vosaltres, "politics"

que us vam donar veu i ens trenqueu l'ànima.

L' art només el comprèn l' artista.

La crisi a vosaltres no us afecta.
.................
...
.

Lenta i voraç expansió

sense cap pressa,

de manera vedada.

la cultura emigra.

Arrasa l'entorn,

i estableix noves ubicacions.

Sense pressa ni pausa,

la invasió aviat és un fet.

.....

...

.

BABEL:

A la cruïlla dels pobles,
allà on el mar s'asseca,
buscar del romà la tomba ...
... i trobar només músties flors.

Sanctæ Romanæ Ecclesiæ

In prosecutione extrema S.R.E. sedebit.

Petrus Romanus, qui

pascet oves in multis tribulationibus:

quibus transactis civitas septicollis diruetur,

et Iudex tremendus iudicabit populum suum. Finis.

el rei dels dracs:

2500 a.C.
És el corrupte regne de la hipocresia.
Si en un temps alguna cosa va tenir valor,
ara és cendra,
La sublim arquitectura de l'engany,
s'intenta mantenir dreta
com un castell de cartes,
sense adonar-se que el seu temps és passat ...
........
...
.

tot s´acaba:

Cau la tarda
i els cels amenacen
mals presagis

Ja som al febrer del 2012
uns pocs dies més, i ...
... comença una nova era.
..........
...
.

2012...................................................................

S'acosta el drac que tot devora,
aigües tèrboles, fregant el fons...
ningú encara sap quan.
........
...
.

solstici:

Les bruixes es pentinen,
s'acosta el solstici ...
la piràmide de la lluna
llueix en solitari la amazonia.
Sembla mentida,
que els signes del temps,
se succeeixin,
i l'oïda segueixi sord.
.......
...
.

Aviat, massa...!!!

Quan no hi ha camí
els passos fan sender,
sense repòs, ni posada
el continu esdevenir esbossa la marxa.
Molt proper la brillantor del "esdeveniment",
i es fa cas omís a la seva amenaça.
....................
...
.

Objectiu "Terra":

aquesta vegada se'ns va acostar massa ....
..........
...
.

Lemurs:

El camí no és ja tan llarg
i ample tampoc massa.
Estem malament i d'aquí endavant pitjor.
L'amenaça que ocorri un "esdeveniment"
ha perdut la incògnita temps
L'equació es desfà sense sentit.
Sabem que ha de passar.
però no quan ...
.......
...
.

Adéu Espanya

Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un/a company/a antipàtic/a que em maltracta i m'explota. no em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. Es bén trist després del que jo he fet perquè anessim millor.

Encara hi ha coses que mágraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.

Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renuncii a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu, Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguin pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió.

Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre.

Que absurd!

Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un éxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa.

Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!

Trist somriure:

La història feta miques
esquerdada,
llisca en un fons utòpic
de realitat onírica.
La vida perd
els mínims estímuls
de supervivència.
.............
...
.