solstici:

Les bruixes es pentinen,
s'acosta el solstici ...
la piràmide de la lluna
llueix en solitari la amazonia.
Sembla mentida,
que els signes del temps,
se succeeixin,
i l'oïda segueixi sord.
.......
...
.

Aviat, massa...!!!

Quan no hi ha camí
els passos fan sender,
sense repòs, ni posada
el continu esdevenir esbossa la marxa.
Molt proper la brillantor del "esdeveniment",
i es fa cas omís a la seva amenaça.
....................
...
.

Objectiu "Terra":

aquesta vegada se'ns va acostar massa ....
..........
...
.

Lemurs:

El camí no és ja tan llarg
i ample tampoc massa.
Estem malament i d'aquí endavant pitjor.
L'amenaça que ocorri un "esdeveniment"
ha perdut la incògnita temps
L'equació es desfà sense sentit.
Sabem que ha de passar.
però no quan ...
.......
...
.

Adéu Espanya

Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un/a company/a antipàtic/a que em maltracta i m'explota. no em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. Es bén trist després del que jo he fet perquè anessim millor.

Encara hi ha coses que mágraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.

Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renuncii a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu, Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguin pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió.

Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre.

Que absurd!

Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un éxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa.

Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!

Trist somriure:

La història feta miques
esquerdada,
llisca en un fons utòpic
de realitat onírica.
La vida perd
els mínims estímuls
de supervivència.
.............
...
.

La indignació:

Darrere de l'espai coherent
la realitat assumeix la seva essència.
Dia rere dia,
la indignació
consumeix l'esperit.
......
...
.

Nibiru helcaraculus:

Amb motiu de la propera arribada de l'Aplec del Cargol,
la penya alternativa "Helcaraculus o cargol vermell" obre les seves portes.
Demanem confirmar assistència ...
Una abraçada des de "La rue du musicien"
.......................
......
...
.

Sensacions oníriques:

Mirada irregular, amb enteniment distorsionat.
La pressió s'acumula, ... als fets, les seves amenaces.
El seny és la hipocresia dels que fan cas omís al gran esdeveniment.
Se sap que passarà, gran i aviat, però no quan.
la tribu espera, com a presa acorralada, la mossegada ferotge de la gran bèstia.
.............................
..........
.

Eccinochi:

Superat el equinocci començo a rebre ofrenes ...
éssers, objectes, lectures ...
comença un nou any.




























un magnífic exemplar de Ficus ginseng que em recorda gratament l'estimada "mandràgora".








un bonic arbre prebonsai, el "Podocarpus", autèntica proposta de futur.









i molts més detalls que m'arriben com espurnes de felicitat.

Foc a Olimpus:

.
.....
.............................

ما تبقى من الحكمة القديمة؟
وفارس الرابعة المقبلة ، المشتعلة ، مما يهدد..
وبعد... لم نر
مرة أخرى تهدد أقدم الجزيرة معركة التدخين لا يزال
اتلانتيس رائحة ترابي في وسط لثلاثاء القديمة



Què ens queda de la saviesa ancestral?
El quart genet s'acosta, flamejant, amenaçador ...
i encara no és vist ...
amenaça novament l'illa encara fumejant d'antiga batalla,
olor de terra atlantis al centre d'un vell mar.
.......................
...
.

مصرEGIPTOمصر

La paraula del poble

مصر

Nefertiti S.O.S.:

Més enllà de la forma
l'estructura del caos
treu el cap entre el bosc
de nimfes alades.
Cada pas ens alerta
del principi del no retorn.
......................
...
.

La proximitat de la tercera:

Quan un atribueix
la seva infelicitat
a les accions alienes
posa en mans de tercers
la possibilitat de ser feliç.
...........
...
.

El seny del temps amenaçant
alenteix la desraó de l'oblit ...

Res no és sinó aparença, i la crua realitat es recolza de dolça fantasia.



Després de la nit el dia ens parla
d'algunes raons per no témer
l'agonia de la foscor.



Sempre a l'espera de l'última batalla.
...............................
.........
...
.